Les adopcions baixen per segon any a Catalunya

Les adopcions a Catalunya baixaran per primer cop en molts anys. Si continua la tendència mantinguda fins l’octubre, al conjunt del 2006 baixarà un 24,5% respecte l’any anterior.

 

Després d’un augment continuat de les adopcions formalitzades, el 2006 corrobora el punt d’inflexió que ja va suposar el 2005, especialment en les internacionals.

 

Entre gener i octubre, han estat adoptats 969 nens, entre catalans i estrangers.

D’aquests, 858 infants d’altres països (el 2005 en van ser 1.419 i, si es manté l’evolució, el descens, al final, serà del 27,4%).

En canvi, els infants adoptats a Catalunya seran un 10% superiors al 2005. Fins l’octubre n’eren 111, davant els 121 de tot el 2005.

Cap responsable del departament d’Acció Social va voler comentar les dades, per estar en la fase de presa de contacte amb el nou càrrec.

Des de l’Associació de Famílies Adoptants de la Xina expliquen aquesta davallada per l’allargament del temps d’espera "fins als 14 mesos", segons una portaveu.

Costa 11.000 euros com a mínim

El cost d’una adopció té moltes variables que fan fluctuar el preu. A títol orientatiu i seguint el protocol públic, una adopció a la Xina costa uns 11.000 euros, xifra que inclou totes les despeses.

Aquest país va ser el primer en la classificació d’adopcions internacionals, amb 622. Rússia va ser el segon (441). Enguany s’invertirà l’ordre al capdavant d’aquesta llista.

"Hauré d’ensenyar-li a viure als nou anys"

Una parella que va adoptar un nen a Rússia torna per acollir el seu germà. La Susana Ramos i el Rudi (39 anys tots dos) van adoptar fa dos anys un nen a Rússia. L’Ivan, llavors de 3 anys i 3 mesos, era a un orfenat.

Des que van veure en una foto al seu germà, Nicolai, no pararan fins que no el portin. I sembla que no trigaran gaire. Fa tres anys que és a l’orfenat i és "adaptable".

Ara bé, és recomanable acollir un nen a aquesta edat? "Els experts que hem consultat ens han recomanat que no ens compliquem la vida", relata Susana. Ho justificaven, precisament, per l’edat avançada.

"Pot ser que sigui un tros de pa...", tracta de justificar-se ella mateixa. «Ens vam passar dues nits senceres sense dormir, pensant en els pros i les contres. Ara ho tenim clar», continua.

Fa unes setmanes ja van passar uns dies per conèixer el germà d’Ivan. Han esperat a la invitació de Rússia perquè permeti un judici que determini que Susana i Rudi són els pares legals.

"Ha de tornar a néixer"

Aquest desembre emprendran expedició cap a Kaluga, una ciutat a 200 quilòmetres de Moscou. Als nens de l’orfenat els portaran 180 quilos de llibretes o roba.

La parella és conscient de la feina que se li ve a sobre a partir d’ara: "L’hem d’ensenyar a viure. Què és un arbre, què és un gos... Tot. Han de tornar a néixer», ho diu amb emoció. Aprendre a llegir, a comptar, a relacionar-se amb la gent... Però amb nou anys.