Joan Guitart. «Un port és un refugi, no una urbanització flotant»

Amb 31 anys d’experiència com a oficial i capità a bord de vaixells de la marina mercant i de Greenpeace, Guitart admet que «els aficionats a navegar vulguin viure en els seus vaixells, encara que alguns no surtin sovint a la mar». Altra cosa són els lloguers d’amarratges per a embarcacions gens preparades per a navegar, «l’únic ús de les quals sol ser de vivenda».

Dels 743 amarratges del Port Olímpic, actualment tots contractats, Guitart estima entre el 5 i el 10% els que tenen ús de simple apartament: «Un concepte d’urbanització flotantque no es correspon amb el caràcter de base i refugi que ha de tenir un port per als navegants d’aquí i els de pas».

Preus inferiors als 300 euros mensuals per amarratge, accés generós a serveis bàsics i vaixells que poden costar només 18.000 euros, fan de l’opció flotant una alternativa atractiva davant dels preus de compra o lloguer d’un pis. «Opció –admet Guitart– que es delata quan hi ha gent que em demana certificats per sol·licitar l’empadronament a l’Ajuntament».

Després de 14 anys gestionant el Port Olímpic, el veterà mariner encara recorda aventures com la que va viure sent capità de l’emblemàtic Rainbow Warrior II, quan el 1992 Greenpeace va interrompre les proves nuclears franceses al sud del Pacífic. «Aquí –reconeix– acabo fent una mica d’alcalde d’una comunitat, però comptant l’escàs poder sancionador que tenim, a vegades també és una aventura».