Les agressions i discriminacions entre conciutadans i veïns per raons de procedència ja són les més denunciades a SOS Racisme i desbanquen per primer cop en 20 anys les produïdes pels cossos de seguretat. L'informe de 2012 d'aquesta ONG, de referència en l'àmbit de la immigració, apunta que la crisi i, sobre tot, la radicalització d'un discurs xenòfob d'alguns polítics ha contribuït a estendre pràctiques i comportaments racistes al carrer i, alhora, a la seva "normalització".

De la vuitantena de nous casos que ha assumit SOS Racisme el darrer any, el 30% són denúncies per vexacions i maltractament entre particulars. Només un punt percentual per sota hi ha les presumptes agressions i abusos comesos per la policia contra persones immigrades (29% del total de nous casos). Tot i que la diferència és mínima, s'observa per primer cop un canvi de tendència que ha posat en alerta l'ONG.

Entre aquests casos de denúncia de tipus social, un 52% té a veure amb insults i amenaces, mentre que el 48% restant recorren a SOS Racisme per denunciar una agressió física. La major part d'aquestes actuacions racistes es produeixen als locals d'oci (40%) i a centres comercials, botigues o bé escales de veïns (40%), però també se'n produeixen al transport públic (20%).

El 89% d'aquestes denúncies entre ciutadans responen a agressions comeses durant la prestació de serveis, ja sigui en botigues de telefonia mòbil, en contractar una assegurança o en comprar en un supermercat, a tall d'exemple. L'11% restant són casos relacionats amb el Dret d'Admissió en un local - el 75% dels quals finalitza amb una agressió física per part de la seguretat privada-.

"Normatives o pràctiques discriminatòries per part de l'Administració normalitzen un discurs racista que arriba al carrer", concloïa la portaveu de SOS Racisme, Alba Cuevas. Sense treure importància als estralls de la crisi, responsabilitzava directament les institucions i poders públics de l'onada d'agressions racistes patides pels immigrants.

Cuevas es basava específicament en el decret estatal que veta la salut pública als immigrants sense papers o a l'auge "del partit xenòfob amb més suport des de la recuperació de la democràcia". Per a la portaveu de l'ONG, preocupa especialment el fet que "abans es combatessin amb energia les declaracions racistes i ara no s'exigeixi una retractació", cosa que fa que "ens acostumem a aquest discurs".

Pel que fa a la resta de casos on s'ha detectat racisme, un 11% han estat discriminacions en serveis no bàsics, un 10% en serveis socials bàsics i un altre 10% més en discriminació laboral. Els atacs per part de grups de l'extrema dreta han suposat el 4% dels qui han recorregut a SOS Racisme per a denunciar-ho.