La desesperació de l’escena es trasllada a les butaques en una representació purista de la pitjor cara de l’èsser humà. En paraules de l’autor, es tracta d’un thriller políciac que mostra el mal en estat pur i com els éssers humans intenten enfrontar-se a ell.

Un gènere, el del thriller, que suposa un repte en la carrera de Galcerán, autor també de l’exitosa obra El mètode Grönholm, que ha recorregut escenaris d’arreu del món, i d’altres com Dakota o Paraules encadenades, de la que es va fer una adaptació cinematogràfica.

30 minuts de tensió

Amb motivació o sense ella, el mal sempre fereix algú i estremeix a qui en són testimonis. Quan la víctima és un nen es converteix en horror. El petit en cap moment apareix en escena, la seva presència es limita a la pantalla d’un ordinador que està d’esquenes al públic i que els segrestadors volen convertir en la finestra del seu final.

El text és producte d’una ficció creada per Galcerán, qui assegura que aquesta és una història que es pot donar i que es dóna a la realitat. A l’autor li han influït els segrestos continuats que tenen lloc a l’Irak.

Dirigida per Sergi Belbel, l’obra està interpretada per Marta Angelat, Roger Casamajor, Quimet Pla, Mar Ulldemolins i Sílvia Bel.

Carnaval és una producció del Teatre Romea i romandrà en cartell fins el proper 7 de gener. A partir del mes de febrer vinent es podrà veure  al Teatre Ateneu de Tàrrega.

* Teatre Romea. c/ Hospital, 51. Horari de les sessions: de dimarts a divendres, a les 21 hores. Dissabtes, a les 18.30 i a les 22 hores; diumenges, a les 18.30 hores. Preus entrades: de 16 a 25 euros.

En paraules del director

Sergi Belbel, director de l’obra, diu que va «devorar» el text de Galcerán només començar a llegir-lo, com es sol fer amb les novel·les d’intriga. Aquest és l’objectiu amb que el posa en escena: atrapar a l’espectador. L’obra transcorre en temps real i, en paraules de Belbel, és un temps «compartit i patit minut a minut». Per ell també ha suposat un repte treballar en el gènere policíac, molt estès a la narrativa i al cinema però no tant al teatre.