«Estem vius i, a més a més de tenir-hi dret, també tenim la capacitat per viure de manera digna i participativa. Una residència és per a desahuciats», explica Guerrero.
Actualment viu amb el seu marit en un pis de l’avinguda República Argentina de Barcelona, però haurà d’abandonar-lo al juliol, quan finalitzi el seu contracte de lloguer.
«No tenim pis per deixar-los, no podem fer res per vostés», és la resposta no oficial que Guerrero assegura que ha rebut de Benestar Social de la Generalitat, del Patronat de l’Habitatge y de l’Ajuntament. Les persones amb discapacitat que volen accedir a un pis de protecció del Patronat ho tenen «molt difícil», ha reconegut a 20 minutos el gerent del Patronat Municial de l’Habitatge, Antoni Sorolla.
Per aconseguir un habitatge protegit i habilitat per a discapacitats actualment hi ha una llista d’espera de 125 persones, al capdavant de les quals es troben les persones més necessitades. Tots els agents socials li han advertit que no li servirà de res, però Guerrero s’hi inscriurà aquesta mateixa setmana.
¿Quién, por qué y cuánto se deja de pagar por el IBI?
Nadal le da una paliza a Istomin y pasa ronda en el Garros
Llegan a Madrid los cuerpos de los hermanos muertos en Catar
La voracidad urbanística se come a bocados la costa española
La UE estudia una denuncia para proteger Valdevaqueros
El precio de la vivienda cae un 8,4%
Espléndidas y juveniles a los cincuenta
¡Sé el primero en hacerlo!