Sàtira del poder de la mediocritat

Un capellà, un empresari texà del petroli i un exbebedor ultrareligiós. Són els principals personatges que omplen Arbusht, una àcida reflexió sobre els ximples que arriben a governar per obra i vot de la ciutadania. La crítica emana de la figura del president nord-americà George W. Bush, que pren  el cos i veu de Julio Manrique, i que s’ha significat per pronunciar frases dignes dels millors diàlegs dels Marx.

La peça, escrita per Paco Zarzoso i dirigida per Àlex Rigola, no pretén ser una crítica a la política de Bush. L’autor del text diu, en aquest sentit, que això seria caure en el ridícul, per l’obvietat del judici.

El Bush de Manrique és un jove  que ignora que són els altres els que mouen els seus fils. A través d’un període de 20 anys, la trama mostra les relacions del president amb els seus correligionaris polítics, les empreses petrolieres, l’església o els votants republicans de Texas simplificats en una animadora o la seva reacció en assabentar-se de l’11-S. Per l’obra desfilen personatges reals com Rumsfeld, Rice o Cheney que han encumbrat un Bush molt mediocre i fins i tot estúpid.

* Teatre Lliure. Santa Madrona, 40. A les 21.30 h. De 13 a 18 euros. Fins el 30 de juliol.

La trama en uns WC

El costat més fosc de la política té en uns freds labavos públics el millor escenari. És aquí on el valencià Paco Zarzoso situa l’acció i fa desfilar tots els personatges d’Arbusht (un joc amb el significat del nom del president en anglès). L’obra està interpretada en vers lliure molt fàcil de seguir i representada, entre d’altres, per Pere Arquillué (empresari petrolier), Joan Carreras (capellà) o Alícia Pérez (Condolenzza Rice). Zarzoso es va inspirar en una entrevista de Bush abans de la guerra de l’Iraq.