1348: La Pesta Negra

No es va començar a eliminar fins al segle XVIII, per bé que, abans, determinades  situacions (com ara la proliferació de rates i insectes, l’escassesa d’aigua i d’aliments que afebleixen la població, l’amuntegament dels habitants d’una ciutat en espais reduits, etc ) li obrien les portes. A Europa, l’epidèmia de pesta més recordada és la coneguda des de sempre com a: ‘Pesta negra’, o The Black Death, la ‘mort negra’.

El passadís d’entrada al continent, al 1347, fou la ciutat i port de Constantinoble, on havia arribat procedent  d’Orient. La propagació fou rapídíssima. El 1348 ja era a les costes catalanes. Segons Josep Iglesies, demògraf i geógraf, la pesta provocà la mort d’un 20% (per cent: no per mil) de la població catalana, i significà un cert ‘despoblament’. Si això fos cert, seria la pitjor catàstrofe demogràfica de la història de la societat catalana, i, de fet, fou l’origen d’un important procès de despoblament d’alguns territoris i de les principals ciutats.

El metge Jaume d’Agramunt, format a la segona universitat catalana (la de Lleida, la primera a Montpeller) va escriure: Regiment de preservació de pestilència. (Lleida, 1348). És el primer estudi sanitari europeu sobre l’epidèmia de la pesta. El 1998, s’edità, a càrrec, justament, de la Universitat de Lleida, i d’Enciclopèdia Catalana. Després de 1348, les pestes van reaparèixer cíclicament en la història europea, sovint associades a guerres i a crisis alimentàries.