L'ensenyament privat perd pes a favor del públic amb la crisi

  • La caiguda de les aportaciones de les famílies i els retards amb què paguen les administracions ofeguen molts centres privats i concertats, que perden alumnes i els públics en guanyen.
Alumnos de Secundaria levantan la mano en clase.
Alumnos de Secundaria levantan la mano en clase.
GTRES
Alumnos de Secundaria levantan la mano en clase.

Les dificultats econòmiques que travessen moltes famílies les han empès a desapuntar els seus fills d’algunes activitats extraescolars i, fins i tot, a canviar-los de centres privats a escoles públiques. Això, sumat als endarreriments en el pagament de subvencions públiques, fa que molts centres visquin situacions complicades.

En espera de la preinscripció, des de la Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya i la Federació de Sindicats Independents d’Ensenyament (FSIE) asseguren a 20 minutos que "no s’ha notat una davallada generalitzada d’alumnes, però sí en les contribucions dels pares i en les subvencions", que arriben tard i fan "tremolar" aquells centres privats i concertats que no compten amb fundacions o entitats religioses que puguin avançar els diners per fer front al pagament dels rebuts.

El que més preocupa és la reducció de les inscripcions –tot i ajustar preus– en serveis d’acollida i menjador, sortides i activitats extraescolars, com cursos d’idiomes, esports o música. "Els pares noten la crisi i de retruc nosaltres també", apunta un portaveu de la FSIE, qui afegeix que depèn del barri o del municipi, perquè l’atur no és el mateix.

No obstant això, les dades del Consorci d’Educació de Barcelona mostren com la pública ha guanyat pes en detriment de la privada. Des del curs 2007-08 fins al passat, les escoles de la capital catalana han guanyat 7.075 alumnes, i sols el 24,76% es van inscriure a centres privats o concertats. L’11,2% dels alumnes anava a la privada i el curs passat ho va fer el 10,98%, mentre que a la pública hi estudiava el 37,91% i el curs 2010-11 ho va fer el 39,01%. On es noten més els canvis és a les llars d’infants.

En quedar-se a l’atur, alguns progenitors no duen els fills de menys de tres anys a les escoles bressol. «Tenen por de comprometre’s amb pagaments, perquè no saben si els podran afrontar», explica Mercè Veà, presidenta de l’Associació Catalana de Llars d’Infants. A més, alguns avis tenen cura dels néts.

Dels 15.601 nens en edat preescolar a Barcelona el curs 2007-08, el 26,7% (4.169) van anar a llars d’infants municipals; el 61% (9.519) a centres privats i el 12,26% (1.913), a escoles bressol concertades. Des d’aleshores i coincidint amb la crisi, els centres públics han guanyat pes i alumnes, i els privats n’han perdut.

El curs passat, el 32,3% dels 16.383 nens menors de tres anys (5.287) va anar a escoles bressol públiques –5,6 punts més que cinc cursos abans– i el 53,8% de les criatures (8.828), a privats –7,2 punts menys–. Els concertats, s’han mantingut estables, amb un increment de l’1,58 d’infants atesos.

En gran part per això, "algunes llars d’infants han perdut entre el 30 i el 40% de les criatures i moltes tancaran al juliol", alerta Veà, qui vaticina que moltes de les que no tanquin hauran de prescindir de personal perquè hi ha menys infants.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento