Los alimentos de la cesta de Navidad han doblado su precio durante el último mes

La crisis y las incompetencias de los políticos siempre las acaban pagando los mismos, los ciudadanos.

Muchas de las cosas que pasan, son por culpa nuestra. Que el besugo sube de 10 a 60 euros? pues que se lo metan por ......, las gambas y todo lo demás, igual.
Si fueramos un poco mas inteligentes en nuestra vida cotidiana, y no nos dejaramos llevar por las "costumrbes", nos iria mucho mejor, y no nos robarian tanto, pero claro, para eso hay que pensar por si mismo, cosa extraña en este santo y bendito pais

Copagament il•legal
Com comença a ser tristament habitual, la Generalitat ignora de forma deliberada i flagrant el marc jurídic vigent i els límits de les competències que li són pròpies. El darrere exemple, la proposta de fer pagar un euro per recepta.


L’executiu català no és competent per obligar els usuaris dels serveis de salut pública a abonar un euro per cadascuna de les receptes expedides pels facultatius. La mesura, consistent a aplicar un peatge econòmic universal a l’hora d’accedir als fàrmacs que requereixen de prescripció mèdica, col•lideix frontalment amb l’ordenament jurídic estatal que, amb determinades limitacions perfectament definides, estableix l’obligació per part de l’Administració de dispensar gratuïtament als beneficiaris els medicaments que els facultatius considerin necessaris.
Les excepcions a aquesta regla general no tenen absolutament res a veure amb la pretensió de la Generalitat d’imposar una taxa que escapa a la seva capacitat normativa i que atempta contra un dels pilars bàsics de l’Estat de Dret. S’inclouen en aquest capítol d’excepcions les que afecten a determinats productes farmacèutics considerats no essencials (productes dietètics, per exemple) o l’obligació per part de determinats col•lectius –com seria el cas dels funcionaris inclosos en el MUFACE o els pensionistes adscrits al Règim de Classes Passives- de realitzar aportacions econòmiques complementàries.
Res a veure, però, amb la intenció d’establir un pagament general d’un euro per recepta mèdica. Mesura que, més enllà del caràcter legal o no de la seva aplicació, resulta profundament discriminatòria en la forma proposta, doncs afecta amb major intensitat a les rendes baixes i a les persones que, per les seves dolences i en contra de la seva voluntat, es veuen obligades a consumir majors quantitats de medicaments. Això per no parlar dels cas de les persones pensionistes on, malauradament, és molt habitual que coincideixin baixos ingressos i malalties cròniques.

Subterfugi legal
Per mirar d’escapar a l’evident il•legalitat de la mesura, la Generalitat ha realitzat una estrambòtica acrobàcia normativa: el pagament es presenta com una taxa sobre l’expedició de receptes i els usuaris hauran d’abonar l’euro directament a la farmàcia que, amb posterioritat, haurà de descomptar la quantitat recaptada de la factura que remet al Departament de Salut. Tot plegat amb l’única intenció de vulnerar la impossibilitat legal d’aplicar taxes a la sanitat pública, de caràcter gratuït segons la legislació espanyola.
Evidentment, però, la taxa d’expedició no és altra cosa que un subterfugi de fràgil arquitectura que només pretén amagar l’evidència de que la Generalitat intenta acabar amb uns preceptes legals que no li és donat alterar.