Jutjat de guàrdia

Només li quedava una hora per acabar el torn al jutjat de guàrdia del Sud. Li faltaven seixanta minuts perquè n’agafessin el relleu els companys del districte de la Concepció. N’havia vistes de tots colors. En el temps que havia estat allà, s’havien tractat diligències per usurpació de propietat intel·lectual, per lesions, sis per robatori, una per delicte d’impremta, una per injúries a l’autoritat, una altra per escàndol públic, una per danys a un tramvia, una per doble mort, una per defunció d’un desconegut i una per sospites d’enverinament.

Tenia ganes que arribés l’endemà. Faria festa fins dilluns i podria assistir al cinquè Congrés Universal d’Esperanto, que sortosament se celebrava a Barcelona. Li havien arribat veus que aviat es veuria el consell de guerra ordinari contra Francesc Ferrer i Guàrdia pels fets de la Setmana Tràgica. Aquesta circumstància l’entristia, perquè admirava la feina del fundador de l’Escola Moderna. Llavors, ell encara no sabia que acabaria afusellat al Castell de Montjuïc el 13 d’octubre d’aquell mateix any. Només faltaven un mes i 10 dies. Quan feia el torn al jutjat de guàrdia s’assabentava de tot el que passava a la ciutat i, també, a fora.

Un amant de l’òpera li va explicar que havia mort Inés Fabieri Mueller, una de les més famoses prima donnas d’Europa. Havia estat amiga de Wagner, tal com li va apuntar aquell confident. També va tenir notícia d’un estrany robatori que s’havia produït al número 42 del carrer Comerç, on algú s’havia endut els enagos que una dona acabava d’estendre al terrat. L’anècdota el va fer riure una estona i el va ajudar a esbargir-se una mica.

Un company li va llegir les últimes cròniques que havien arribat de la Guerra del Rif. Ell la veia molt llunyana, tot i que, en realitat, els combats eren més a prop del que es pensava. Cap al tard, quan ja era a punt d’acabar la jornada laboral, va aparèixer al jutjat una mare que buscava el seu fill. Li havien dit que l’havien fet fora del cinema Diorama, a la Plaça Bonsuccés, per esvalotador. Ell va fer les comprovacions oportunes. Com ja es temia, allà no en sabien res, del noi. La dona li va tornar a repetir el nom. Per compromís, va repassar les darreres incidències i, ara sí, el va poder localitzar. Un ciclista l’havia atropellat al carrer Riera Alta i havia estat traslladat al dispensari del carrer Sepúlveda, on l’havien atès de contusions al genoll.