Maragall dinamita el tripartit fent fora ERC i avançant les eleccions

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va donar ahir per acabat el Govern tripartit a Catalunya, després de cessar els sis consellers d’ERC per la seva postura de votar «no» al proper referèndum de l’Estatut.

Maragall va afirmar que la decisió havia estat «dolorosa», «obligada» i «no desitjada», perquè no podia permetre la «incertesa i confusió» d’un govern dividit davant el referèndum estatutari. Però va deixar la porta oberta per a una futura reedició del tripartit.

L’expulsió d‘ERC deixa en minoria el PSC i ICV-EUiA, i això va obligar a què el president anunciés la convocatòria d’eleccions avançades abans que acabi l’any (es parla del 19 de novembre). Fins al moment dels comicis, però, CiU va garantir l’estabilitat del govern català.

Maragall, molt afectat, va reconèixer que «el primer Tinell no ha estat viable», en referència al fracàs del tripartit, i va tenir paraules de reconeixement als consellers republicans sortints, en especial a Josep Bargalló, a qui va qualificar com a «lleial».

El president català haurà de remodelar novament el seu govern, tan sols 15 dies després d’haver-ho fet. La previsió seria reagrupar conselleries i nomenar nous consellers, encara que només sigui per uns mesos.

El líder d’ICV, Joan Saura, va indicar que el seu partit no assumirà noves funcions en el repartiment de les carteres. ERC va anunciar que, a més dels seus consellers, plegaran els 200 càrrecs de confiança que tenen a la Generalitat.

Una ‘minilegislatura’ marcada por las continuas crisis en el Govern

El Govern del tripartito ha vivido, a lo largo de sus 29 meses de existencia, varios episodios de crisis. El primero fue el más sonado. El president Maragall destituyó al conseller en cap, JosepLluís Carod-Rovira, tras conocerse su entrevista con ETA en Francia. El proyecto de reforma del Estatut de Catalunya ha sido el principal protagonista de la legislatura.

Cronología

1 Elecciones. 16 de noviembre de 2003. CiU consiguió 46 diputados, PSC 42, ERC 23, PP 15, y ICV, 9.

2 Pacto del Tinell. 14 de diciembre de 2003. PSC, ERC y ICV forman un gobierno de coalición.

3 Carod en Perpiñán. 27 de enero de 2004. Maragall destituye a Carod-Rovira, tras saberse que éste se reunió con ETA en Francia.

4 Crisis del 3%. Durante el Pleno del Carmel, Maragall insinúa que CiU cobraba comisiones del 3%.

5 Moción de censura. 10 de marzo de 2004. La presenta el PP, pero la retira antes de su votación.

6 El Estatut. 30 de septiembre. El Parlament aprueba la reforma del Estatut.

7 La foto de Mas. 21 de enero de 2005. Mas y Zapatero pactan un sistema de financión.

8 Remodelación. Maragall remodela el Govern con la renovación de seis consellers.

9 El no de ERC. 5 de mayo. ERC decide pedir el no en el referéndum. N. F.

Consellers reforçats

Antoni Castells. Conseller d’Economia i Finances

És un dels consellers socialistes que pot sortir més reforçat, si, finalment, arriba a substituir  Josep Bargalló com a conseller Primer i, per tant, controlar totes les quatre comissions de govern. De forma provisional podria tenir les competències de firma i execució de la Conselleria de Comerç, Turisme i Consum, que ocupava Josep Huguet.

Montserrat Tura. Consellera d’Interior

L’exalcaldesa de Mollet del Vallès s’està convertint en un dels pilars electorals del PSC i podria compartir protagonisme amb Joaquím Nadal, portaveu del govern i conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Montserrat Tura també és de les cares que sonen per assumir la conselleria de Governació.

Marina Geli. Consellera de Salut

L’actual consellera de Salut és la que té més possibilitats de dirigir una macroconselleria, tal com ja ha suggerit en ocasions el president Maragall, que englobaria Benestar i Família, fins ara dirigida per Anna Simó. El departament d’Universitats podria fusionar-se amb el d’Educació, una conselleria que també podria entrar en les travesses que apunten a Marina Geli.

Consellers sortints

Josep Bargalló. Conseller Primer. Tot i ser d’ERC, va aconseguir ser un home de confiança de Maragall i enllaç amb Josep-Lluís Carod-Rovira, cessat també per la seva reunió amb ETA. Bargalló (Valls-1958) és una dels homes forts d’ERC.

Anna Simó. Consellera de Benestar i Família. Llicenciada en Filologia Catalana, Simó (Alamús-1969) ha destacat per impulsar la Llei de Serveis Socials, de Prestacions i de la Infància, que encara estan en fase parlamentària.

Marta Cid. Consellera d’Educació. El mandat de Cid (Amposta-1960) ha estat marcat per l’aprovació del Pacte Nacional per l’Educació, que permet la sisena hora a Primària o l’homologació de sous dels mestres de la concertada amb la pública.

Josep Huguet. Conseller de Comerç, Consum i Turisme. Va substituir Pere Esteve el 2004. Huguet (Manresa-1951) va impulsar el Pla Estratègic del Turisme, presentat fa uns dies al Parlament, marcant les línies d’actuació turística.

Manel Balcells. Conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. Ha estat destituït a menys d’un mes del seu nomenament. Va treballar com a Director d’Estratègia a la Salut. Va impulsar el Programa de centre d’investigació biomèdica.

Xavier Vendrell. Conseller de Governació. Nomenat fa 20 dies en substitució de Joan Carretero, l’acompanya la polèmica per haver enviat cartes a càrrecs de conselleries d‘ERC a la Generalitat, reclamant-los part del sou. Hi ha una investigació.