De fet, les seves idees centrals són, avui, perfectament acceptades. La privacitat dels individus i de les famílies ha d’ésser perfectament compatible amb la mobilitat i l’accessibilitat dels habitatges, l’assolellament, la il·luminació i la ventilació naturals han d’arribar a tots els racons de la ciutat, els equipaments públics (mercats, parcs, hospitals, escoles, esglésies ) s’han de distribuir equilibradament per tots els barris de la ciutat. La base del progrés és el transport fàcil i la comunicació en xarxa : cal estendre les xarxes del ferrocarril, del telègraf, del gas i de l’electricitat. Tot això, en el seu moment era massa nou, massa avançat, massa innovador. Al 1994, l’Institut d’Estudis Territorials de la Generalitat de Catalunya va presentar una exposició titulada : Cerdà : urbs i territori. Amb visualitzacions informàtiques, amb un muntatge àgil i transportable, amb vídeos, CDs i paquets multimèdia, amb un catàleg que ja s’ha traduït a 6 llengües, l’Exposició Cerdà ja s’ha exhibit en més de 30 ciutats de 20 estats, on ja s’han dictat més de 100 conferències sobre Cerdà. Des de la seu de la UNESCO a París a Sao Paulo, des de l’Ajuntament de Hèlsinki a Casablanca, o des de  Montreal  fins a Rotterdam, Milà o Berlín.