1180: Fixació del calendari

Entre el 200 aC  i el 500 dC s’utilitzà com a fita el primer any de govern del cònsol pertanyent a l’Imperi Romà. A cada nou cònsol, el calendari es tornava a situar a l’any 1. A partir del 500 dC, el sistema de càlcul seguí igual, però el primer any dels cònsols (romans) foren substituïts pel primer dels reis (visigots, «bàrbars»). A partir de la invasió musulmana, els comtats cristians dels Pirineus, com que eren vassalls dels reis (o emperadors, en el cas de Carlemany) francs, iniciaren el seus calendaris amb cada nou rei franc.

Al Concili de 1.180, per fi, s’adoptà un nou còmput basat en les recerques que fixaven la data de la mort de Jesucrist. Aquesta data, és clar, no era coneguda. Al 532 dC, s’establí que la mort del iniciador dels cristianisme havia succeït 753 anys després de la fundació de Roma. La decisió del Concili de la Tarraconense de 1180, adaptada, aviat pels reis de Catalunya-Aragó i altres reialmes de l’Europa Occidental, s’aplicà només a l’Occident cristià, durant segles.

En successives etapes, plenes de giragonses, la cronologia basada en l’any 0 de l’Era cristiana ha estat adoptada com a sistema cronològic universal per tot els països. A la Catalunya del segle XI, havia començat com una ruptura político-simbòlica amb el rei de França. Protagonitzada, inicialment, per l’Església de la Tarraconense.