Diciembre de 1970 en la calle de la Cera ,del distrito primero de Barcelona llamado Ciutat Vella, adornada de Navidad. "En la acera, varios Seat 600 aparcados"
cuanto ha dado que comentar esta foto, hasta yo que soy gallega de la coruña os envío este comentario, "me los he leido todos y me han gustado mucho, se os aprecia unos sentimientos muy profundos de orgullo y nostalgia, enhorabuena.
Jesusa, pues yo nací tambien en el año 51, pero en la calle Botella, en el numero11, no si alguna vez jugaste en la calle, yo no muchas la verdad pero si bajaba en las calurosas tardes de verano a jugar en la calle de la Cera a saltar a la cuerda, a la xaranca, a fet i amagar, al cavall fort, ect, eran mis mejores tardes de mi mejor verano, esas en que jubaga en la calle. me hubiera gustado conocerte pero no recuerdo a ninguna niña de mi edad (nacida en 1951) llamada Jesusa como tu, dime en que numero vivias y nombres de tus amigas o amigos por si se de algunos. recuerdo a Freddy, a Carlos, al Josep, a la Mary, a la Angelita, a la Margarita, a la Karmeta.
Les condicions dels habitatges no eren pas millors. La descripció d€una casa del carrer de Sant Antoni ens ho mostra:
"era una casa que tenia una superfície bastante reducida albergaba entre sus cinco pisos a ciento quince personas, la mayoría de las cuales eran trabajadores de las fábricas... otra cierta casa del Padró, en la cual dormía tanta gente que no podía penetrarse en ella ni transcurrirse por la misma por el número de catres que la ocupaban".
(Joaquin FONT MOSELLA, "Consideración sobre los inconvenientes que irrogan a la salud de los jornaleros y a la pública de Barcelona las industrias, en especial las de vapor y sobre las ventajas de trasladarlas a la llanura de Can Túnez".
El Raval, era conegut mundialment amb el nom de Barrio Chino a causa de problemes com la delinqüència, els robatoris, la prostitució, ... la marginació, tots ells estretament relacionats amb la proximitat al port.
"Y entonces€ ¿por qué le llaman "chino" a este barrio cuyo verdadero nombre es el Raval y que se extiende entre Las Ramblas y el Paralelo? La denominación "barrio chino" se popularizó, según dicen, porque alguien adoptó este nombre tras ver la película Chinatown (no la de Polanski, sino otra anterior, rodada en San Francisco y perteneciente al "cine negro") y comparar el carácter problemático y socialmente conflictivo de este barrio con el descrito en el filme.
Por lo demás, el Diccionario de la Real Academia Española dice que barrio chino es "aquel en que se concentran los locales destinados a la prostitución y otras actividades de malvivir". Tal es el caso de este barrio de la ciudad condal
L€agitació popular i les revoltes tingueren dues manifestacions importants: la crema de convents (que va permetre alleugerir l€espai urbà) i de fàbriques. El 6 d€agost de 1835 la fàbrica dels Bonaplata fou cremada com a protesta per la modernització de la maquinària €les selfactines- que la classe obrera interpretava com un perill a quedar-se sense feina (a conseqüència dels fets, quatre treballadors foren executats el mes d€agost).
L€any 1842 són tancades dues fàbriques als carrers de Barberà i de l€Om a causa de les protestes obreres davant un intent empresarial de rebaixar els sous (pràctica força corrent per part de l€empresariat). El 1851 un vapor del carrer Riereta fou cremat i el 1854 en cremava un altre del carrer Berenguer el Vell...
Els descontentament dels treballadors arribà al seu punt crític a l€estiu de 1855. Ja no sols eren els sous baixos, també hi havia el risc de tancament de les associacions obreres: el 2 de juliol esclatà la primera gran vaga general de Catalunya i des de la plaça Sant Agustí sortia la manifestació amb banderes vermelles i al crit de "Associació o mort" i "Pa i treball". A més a més de les reivindicacions del dret de poder reunir-se i la millora de la seva situació econòmica, també reclamaven la jornada laboral de 10 hores.
La revolta de 1868 ("La Gloriosa") va acabar amb el regnat d'Isabel II i, temporalment, de la monarquia borbònica (amb la proclamació de la Primera República). Alguns símbols de l'absolutisme eren enderrocats: una part de la caserna de les Drassanes i de la Ciutadella. La politització era total (fins i tot es parla que al Pla de la Boqueria els llumins portaven inscripcions polítiques), i enmig d'aquesta situació un fet trascendental...
Del 16 al 26 de juny de 1870 es celebrà al Teatre Circ Barcelonès, del carrer de Montserrat, el primer Congrés Obrer Espanyol, amb delegats arribats d'arreu i presidits per un dels homes clau en la història del moviment obrer català i espanyol: Rafael Farga Pellicer, un tipògraf de 26 anys. El principal sindicat de l'època, el tèxtil "Les Tres Classes del Vapor", tenia la seva seu al carrer de la Cera. El 1871 el sindicalisme català es va adherir a l'Associació Internacional de Treballadors, coneguda també amb el nom de la Primera Internacional.
Tot i la caiguda de la República, el Raval continuà sent un dels punts neuràlgics del moviment obrer. Com exemple, moltes de les revistes més significatives tenien la seva redacció i local social al barri: "La Asociación" al carrer Nou: "Acracia", la millor revista anarquista del XIX, fundada per Farga Pellicer i Anselmo Lorenzo, pares de l'anarquisme espanyol, a Sant Oleguer; La "Unión Obrera" de la UGT a Guàrdia;... El 1888 la convocatòria general per la fundació de la UGT, duu l'adreça de Tallers, 29.
El Raval fou un dels principals escenaris de cremes de convents i enfrontaments de rebels amb les tropes, durant la Setmana Tràgica, pel juliol del 1909.
A començaments del segle XX, el moviment obrer, i sobretot, l'anarquisme, va tenir un dels seus principals focus; la redacció de "Tierra y Libertad" va estar successivament als carrers Sant Pau i Cadena, des del 1914; un dels dirigents principals de la història del moviment obrer català, Salvador Seguí, "el Noi del Sucre", el gener de 1920 va poder escapar d'un atemptat al carrer Mendizábal (Junta de Comerç) i, finalment, serà assassinat el març de l'any 1923 al carrer de Cadena;... La situació de violència encetada pel pistolerisme de la patronal que vivia Barcelona en aquells anys va tenir una gran incidència en el Raval.
Les reunions de dirigents obrers es feien a locals de la zona, com el bar La Habana, i, alhora, tots els sectors laborals tenien les seves lluites: el 1922, el músics del barri es van declarar en vaga i 20 cabarets hagueren de suspendre les seves actuacions (la vaga va ser trencada per l'arribada de treballadors esquirols de València...). I, deu anys més tard, unes cent prostitutes es posaran en vaga per negar-se a pagar l'extorsió dels amos dels bars...
Jo vaig neixer en 1942 en el "barri xino". L'infantessa va transcorre en el carrer de la Aurora on els pares tenien una petita fonda "Casa Tino". Recordo del carrer de la Cadena, anar sovint al Bar Andorrana, ja que els pares eran amics dels propietaris del negoci.
xescu, tens rao. al referirme al bar andorrana vaig tenir un lapsus en lloc de cera vaig posar cadena. ek bar encara es viu i segueix tenint les dues entrades.
Dice ser ISABEL PEREZ GONZALEZ, 21.07.2009 - 14.41h
Si como veo os interesa el tema del raval os voy a contar una anecdota de uno de los personages famosos que todos conocemos
PUES AHI VA:
Nuestro cantante mas conocido vivio muy cerca de aqui cuando vino de Almeria con toda su familia y antes de ir a vivir a Badalona
pues era
MANOLO ESCOBAR
era un chiquillo y entonces era normal el estraperlo y siempre habia corre corres con la mercancia escondiendose por todos lados y nuestro entrañable Manolo se ponia en las esquinas de Cera y Riereta a gritar
AGUA¡¡¡¡
AGUA¡¡¡¡¡
AGUA¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
y todos a correr y a esconder
su potente voz le ayudaba a sacar una perrillas en aquellos tiempos dificiles
entre aquellas calles, nuestro querido Manolo ya empezó a ser seguidor de su Barça y así hasta el momento
hola soy quique nieto de la mencionada señora rosita q tenia la tienda de ropa en la calle sant climent me ha amocionado saver q mi abuela dejo buenos recuerdos en el barrio y contaros q esto a canviado mucho ya no queda nada de lo q se dice en los comentarios anteriores solo el bar de la calle cera esquina salvadors y la panaderia pero ahora los propietarios son pakistanis este barrio ya no es lo q era un barrio familiar en q todos se conian ahora es un barrio cosmopolita y multicultural en el q los q llevamos toda la vida aqui nos entristece ver q nuestro barrio se a perdido de esta manera lo unico que ha quedado de todfo es el restaurante can lluis donde su dueño el señor ferran intenta guardar todo lo que en su dia fue el barrio un local familiar donde poder recordar lo q se quedo atras
a la barra de Windows y accede directamente a 20minutos.es
Cerrar
cuanto ha dado que comentar esta foto, hasta yo que soy gallega de la coruña os envío este comentario, "me los he leido todos y me han gustado mucho, se os aprecia unos sentimientos muy profundos de orgullo y nostalgia, enhorabuena.
Yo nací en esa calle, año 51. Sí,
mejor que ahora, me da mucha pereza visitar a mi padre.
Jesusa, pues yo nací tambien en el año 51, pero en la calle Botella, en el numero11, no si alguna vez jugaste en la calle, yo no muchas la verdad pero si bajaba en las calurosas tardes de verano a jugar en la calle de la Cera a saltar a la cuerda, a la xaranca, a fet i amagar, al cavall fort, ect, eran mis mejores tardes de mi mejor verano, esas en que jubaga en la calle. me hubiera gustado conocerte pero no recuerdo a ninguna niña de mi edad (nacida en 1951) llamada Jesusa como tu, dime en que numero vivias y nombres de tus amigas o amigos por si se de algunos. recuerdo a Freddy, a Carlos, al Josep, a la Mary, a la Angelita, a la Margarita, a la Karmeta.
Les condicions dels habitatges no eren pas millors. La descripció d€una casa del carrer de Sant Antoni ens ho mostra:
"era una casa que tenia una superfície bastante reducida albergaba entre sus cinco pisos a ciento quince personas, la mayoría de las cuales eran trabajadores de las fábricas... otra cierta casa del Padró, en la cual dormía tanta gente que no podía penetrarse en ella ni transcurrirse por la misma por el número de catres que la ocupaban".
(Joaquin FONT MOSELLA, "Consideración sobre los inconvenientes que irrogan a la salud de los jornaleros y a la pública de Barcelona las industrias, en especial las de vapor y sobre las ventajas de trasladarlas a la llanura de Can Túnez".
El Raval, era conegut mundialment amb el nom de Barrio Chino a causa de problemes com la delinqüència, els robatoris, la prostitució, ... la marginació, tots ells estretament relacionats amb la proximitat al port.
"Y entonces€ ¿por qué le llaman "chino" a este barrio cuyo verdadero nombre es el Raval y que se extiende entre Las Ramblas y el Paralelo? La denominación "barrio chino" se popularizó, según dicen, porque alguien adoptó este nombre tras ver la película Chinatown (no la de Polanski, sino otra anterior, rodada en San Francisco y perteneciente al "cine negro") y comparar el carácter problemático y socialmente conflictivo de este barrio con el descrito en el filme.
Por lo demás, el Diccionario de la Real Academia Española dice que barrio chino es "aquel en que se concentran los locales destinados a la prostitución y otras actividades de malvivir". Tal es el caso de este barrio de la ciudad condal
L€agitació popular i les revoltes tingueren dues manifestacions importants: la crema de convents (que va permetre alleugerir l€espai urbà) i de fàbriques. El 6 d€agost de 1835 la fàbrica dels Bonaplata fou cremada com a protesta per la modernització de la maquinària €les selfactines- que la classe obrera interpretava com un perill a quedar-se sense feina (a conseqüència dels fets, quatre treballadors foren executats el mes d€agost).
L€any 1842 són tancades dues fàbriques als carrers de Barberà i de l€Om a causa de les protestes obreres davant un intent empresarial de rebaixar els sous (pràctica força corrent per part de l€empresariat). El 1851 un vapor del carrer Riereta fou cremat i el 1854 en cremava un altre del carrer Berenguer el Vell...
Els descontentament dels treballadors arribà al seu punt crític a l€estiu de 1855. Ja no sols eren els sous baixos, també hi havia el risc de tancament de les associacions obreres: el 2 de juliol esclatà la primera gran vaga general de Catalunya i des de la plaça Sant Agustí sortia la manifestació amb banderes vermelles i al crit de "Associació o mort" i "Pa i treball". A més a més de les reivindicacions del dret de poder reunir-se i la millora de la seva situació econòmica, també reclamaven la jornada laboral de 10 hores.
La revolta de 1868 ("La Gloriosa") va acabar amb el regnat d'Isabel II i, temporalment, de la monarquia borbònica (amb la proclamació de la Primera República). Alguns símbols de l'absolutisme eren enderrocats: una part de la caserna de les Drassanes i de la Ciutadella. La politització era total (fins i tot es parla que al Pla de la Boqueria els llumins portaven inscripcions polítiques), i enmig d'aquesta situació un fet trascendental...
Del 16 al 26 de juny de 1870 es celebrà al Teatre Circ Barcelonès, del carrer de Montserrat, el primer Congrés Obrer Espanyol, amb delegats arribats d'arreu i presidits per un dels homes clau en la història del moviment obrer català i espanyol: Rafael Farga Pellicer, un tipògraf de 26 anys. El principal sindicat de l'època, el tèxtil "Les Tres Classes del Vapor", tenia la seva seu al carrer de la Cera. El 1871 el sindicalisme català es va adherir a l'Associació Internacional de Treballadors, coneguda també amb el nom de la Primera Internacional.
Tot i la caiguda de la República, el Raval continuà sent un dels punts neuràlgics del moviment obrer. Com exemple, moltes de les revistes més significatives tenien la seva redacció i local social al barri: "La Asociación" al carrer Nou: "Acracia", la millor revista anarquista del XIX, fundada per Farga Pellicer i Anselmo Lorenzo, pares de l'anarquisme espanyol, a Sant Oleguer; La "Unión Obrera" de la UGT a Guàrdia;... El 1888 la convocatòria general per la fundació de la UGT, duu l'adreça de Tallers, 29.
El Raval fou un dels principals escenaris de cremes de convents i enfrontaments de rebels amb les tropes, durant la Setmana Tràgica, pel juliol del 1909.
A començaments del segle XX, el moviment obrer, i sobretot, l'anarquisme, va tenir un dels seus principals focus; la redacció de "Tierra y Libertad" va estar successivament als carrers Sant Pau i Cadena, des del 1914; un dels dirigents principals de la història del moviment obrer català, Salvador Seguí, "el Noi del Sucre", el gener de 1920 va poder escapar d'un atemptat al carrer Mendizábal (Junta de Comerç) i, finalment, serà assassinat el març de l'any 1923 al carrer de Cadena;... La situació de violència encetada pel pistolerisme de la patronal que vivia Barcelona en aquells anys va tenir una gran incidència en el Raval.
Les reunions de dirigents obrers es feien a locals de la zona, com el bar La Habana, i, alhora, tots els sectors laborals tenien les seves lluites: el 1922, el músics del barri es van declarar en vaga i 20 cabarets hagueren de suspendre les seves actuacions (la vaga va ser trencada per l'arribada de treballadors esquirols de València...). I, deu anys més tard, unes cent prostitutes es posaran en vaga per negar-se a pagar l'extorsió dels amos dels bars...
Jo vaig neixer en 1942 en el "barri xino". L'infantessa va transcorre en el carrer de la Aurora on els pares tenien una petita fonda "Casa Tino". Recordo del carrer de la Cadena, anar sovint al Bar Andorrana, ja que els pares eran amics dels propietaris del negoci.
el bar andorrana donava a dos carrers el de l'hospital i el de la cera estreta, estava just enfront del carrer de la riereta
xescu, tens rao. al referirme al bar andorrana vaig tenir un lapsus en lloc de cera vaig posar cadena. ek bar encara es viu i segueix tenint les dues entrades.
Si como veo os interesa el tema del raval os voy a contar una anecdota de uno de los personages famosos que todos conocemos
PUES AHI VA:
Nuestro cantante mas conocido vivio muy cerca de aqui cuando vino de Almeria con toda su familia y antes de ir a vivir a Badalona
pues era
MANOLO ESCOBAR
era un chiquillo y entonces era normal el estraperlo y siempre habia corre corres con la mercancia escondiendose por todos lados y nuestro entrañable Manolo se ponia en las esquinas de Cera y Riereta a gritar
AGUA¡¡¡¡
AGUA¡¡¡¡¡
AGUA¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
y todos a correr y a esconder
su potente voz le ayudaba a sacar una perrillas en aquellos tiempos dificiles
entre aquellas calles, nuestro querido Manolo ya empezó a ser seguidor de su Barça y así hasta el momento
Un abrazo muy fuerte te queremos MANOLO ESCOBAR
hola soy quique nieto de la mencionada señora rosita q tenia la tienda de ropa en la calle sant climent me ha amocionado saver q mi abuela dejo buenos recuerdos en el barrio y contaros q esto a canviado mucho ya no queda nada de lo q se dice en los comentarios anteriores solo el bar de la calle cera esquina salvadors y la panaderia pero ahora los propietarios son pakistanis este barrio ya no es lo q era un barrio familiar en q todos se conian ahora es un barrio cosmopolita y multicultural en el q los q llevamos toda la vida aqui nos entristece ver q nuestro barrio se a perdido de esta manera lo unico que ha quedado de todfo es el restaurante can lluis donde su dueño el señor ferran intenta guardar todo lo que en su dia fue el barrio un local familiar donde poder recordar lo q se quedo atras