I, si tenim en compte les hores d’obertura, de 9 a 18 hores, més les nocturnes de dimecres i divendres, menys els quatre dies l’any que tanca, ens donaria una xifra de més de 2.000 visitants l’hora, fet que no estranya quan comproves que el flux de visitants és superior a moltes estacions de metro. Didier Selles, el seu administrador general, diu que en poden donar gràcies a l’efecte Codi da Vinci i això em preocupa.

Sé de gent que ha estat al Louvre i es venta d’haver-lo vist en dues hores, així és d’inconscient la incultura. Potser als grans museus haurien d’establir un altre barem per mesurar. Podrien passar del mètode quantitatiu al qualitatiu i facilitar a la premsa el nombre d’hores per visitant, que al cap i a la fi és allò que deixarà pòsit cultural. Tenir llibres no és tenir cultura, haver-ne llegit molts és el que importa i, en museus, el mateix, que per estar un parell o tres d’hores al Louvre, amb un CD multimè- dia n’hi ha prou i més barat.