Anuncis a Barcelona presenten l'amable regió de l'Aude (sud-est francès). Allà hi trobaran encara exiliats de la República, la cassoulet (estofat de mongetes, salsitxes i ànec) i el Blanquette, un bon cava. Aquesta publicitat ens parla dels desapareguts càtars, corrent cristià d'arrels ascètiques, crític amb la corrupció dels bisbes.

Segles abans va existir un altre interpretació dels evangelis protagonitzada pels arrians, molts d'ells bàrbars invasors de l'imperi romà. L'enfrontament estava servit. En ambdós casos, arrians i càtars, els papes de torn van decretar persecucions i els van exterminar. Els que havien estat màrtirs dels cèsars, tot seguit van fer el mateix que havien patit.

De la fi dels arrians n'ha quedat una frase popular: «Se armó la de Dios es Cristo» (data del segle VI). El papa Inocenci III va decretar el 1207 una creuada contra els càtars, tot oferint les terres conquerides als senyors feudals del nord de França.

Els darrers 200 càtars foren llençats vius a una immensa foguera al Camp dels Cremats, al costat del castell de Montsegur. Si afegim a tot això la història de la Inquisició, no entenc perquè aquesta setmana s'anomena Santa.