Aquests darrers dies la Rambla ha tornat a estar en boca de tothom amb l'estira-i-arronsa dels estudiants i els Mossos d'Esquadra. Uns volien manifestar-se pel passeig més popular de Barcelona, perquè «els carrers són de tots», i els altres, complint ordres de dalt, els ho havien d'impedir «per motius de seguretat». Ens hem de preguntar fins a quin punt és sa que la Rambla estigui vetada a les manifestacions i, en canvi, pugui convertir-se en un parc temàtic del botellón sempre que els hooligans venen a veure un partit al Camp Nou, per molt que els intentin confinar en altres recintes.

Una ciutat que prohibeix als seus ciutadans manifestar-se pel seu carrer més emblemàtic té molt camí perdut i molt per recuperar. En el cas de la Rambla hi ha molta hipocresia, perquè hi ha activitats incíviques endèmiques que no s'han pogut (o no s'han volgut) eradicar, com ara els «trileros» o les màfies de la prostitució nocturna, i, en canvi, no podem deixar manifestar-s'hi els estudiants, que, no ho oblidem, són els que hauran de tirar endavant aquesta ciutat els propers anys quan treballin i, si tenen sort, trobin un pis per viure aquí. La Rambla, unes vegades està sobreprotegida i d'altres massa oblidada. I és que una cosa és actuar com un rambler i una altra, ramblejar.