Un 43,4% de la població catalana considera la immigració perjudicial. Reflexionem. Les famílies del sud que van venir a treballar als anys 60 també van ser immigrants i potser ara es ballen més sevillanes que sardanes, però no passa res.

El franquisme potenciava la natalitat i la mà d'obra sobrant havia de marxar a Europa: font de divises. La nostra societat, amb el boom econòmic, va optar als 70-80 per l'apartament a Castelldefels i el Seat. Això va comportar una devallada de la natalitat; màxim, la parelleta.

Aquest fenomen va crear la necessitat de cobrir llocs de treball, els més durs, que durant els 90 van omplir la immigració. Cuiden a les nostres àvies o cullen la maduixa, a banda de contribuir a la Seguretat Social (malgrat els empresaris que s'aprofiten dels sense papers).

Circul·len mentides xenòfobes, que si no paguen impostos o si tenen privilegis (reben els ajuts dedicats als més pobres), que si obren tendes en diumege (la llei ho permet a tot comerç de menys de 100 m2). La nova ciutadania porta més de 10 anys treballant a casa nostra, han fet el país més fort.