Vivim en una ciutat on els contraris s'atrauen. Els ateus contracten publicitat per dir-nos que serem més feliços si assumim que déu (o Déu, segons la creença de cadascú) no existeix. Dies després, els cristians contraataquen amb la seva pròpia campanya, que, òbviament, és la contrària. É

Es significatiu que, per al seu eslògan, no hagin triat cap frase de cap pensador cristià -que n'hi ha i n'hi ha hagut molts- o de l'actual Papa, sinó que han escollit a Gandhi i el seu "Quan tots t'abandonen, Déu segueix amb tu".

En realitat, aquest és un debat capicua, és a dir, capicular, perquè tant uns com altres fan bullir l'olla de la mateixa manera, de forma paral·lela i, en realitat, amb el mateix objectiu. No en va dos dels busos (el 14 i el 41) que porten aquest tipus de publicitat també són capicua si els ajuntem (1441).

I és que, com dic, els contraris s'atrauen a Barcelona i, el resultat, acostuma a ser, així, més enriquidor. L'altre dia, en un restaurant, vaig fer broma amb una cambrera, perquè la meva dona va demanar penne (a la carbonara) i jo conill (amb samfaina). Quan vam fer la comanda sonava d'allò més suggeridor: "Ella vol penne i jo conill". A l'hora de pagar a la caixa, ens van demanar el número de la taula on havíem dinat. I saben quina era...? La 69.