Quan sembla que gaudim de les més altes quotes de llibertat és quan més controlats estem. A partir dels moviments bancaris es pot saber qualsevol de les nostres accions i, fins i tot, intencions, així com tots i cadascun dels petits pecats que hem comès alguna vegada. Posem per cas que decidim fer un viatge. Aparentment sembla que tenim llibertat de mobilitat; és més, a Europa no hi ha fronteres i disposem d’una única moneda.

Clicant un botó «les autoritats» poden saber a on hem viatjat, on hem dormit, on i què hem comprat, on hem sopat. I molta més informació implícita: ja que poden saber si hem estat sols, acompanyats, si som turistes, estudiants o treballadors, si disposem de pocs recursos o si no ens mirem la butxaca a l’hora de viatjar. La targeta de crèdit és una agenda que parla. Fins i tot el telèfon t’anuncia que has canviat de país i t’aconsella sobre la quota més econòmica. A mi em sembla tot plegat una barbaritat, què voleu que us digui.