Huxley, fill d’una família de llarga tradició intel·lectual britànica (la seva mare va ser una de les primeres dones a estudiar a Òxford), concedeix a la seva obra l’ordre universal, amb la felicitat per tothom, les castes per naixement (no a través d’una dona) que predeterminen a l’individu, l’eliminació de la família, la felicitat obligatòria i el soma, la droga entre antidepressiva i psicodèlica, que pal·lia les poques mancances que admet el sistema.

Dels protagonistes, Lenina, superficial, només es preocupa per estar pneumàtica, en canvi Bernard Marx és un inconformista. Ambdós, de vacances a una reserva, on viuen els salvatges, gent que neix de mare, sap llegir i admira a Shakespeare, coneixen a John i la vida de Bernard es transforma. Al cap de 75 anys d’haver-la editat, l’aniversari és una bona excusa per llegir, o rellegir, una obra que encara avui, fa pensar i força. Aprofitem l’avinentesa, que hi ha delictes d’opinió, però ara com ara, encara, pensar no està tipificat com a delicte al Codi Penal.