La data s’escau per commemorar quan el 1945 va fundar-se la Organització de les Nacions Unides per a l’agricultura i l’alimentació. Ben bé en aquest món de mones, l’alimentació constitueix un dels problemes més seriosos de la humanitat. Mentre una gran part del món està submergida en la pobresa i s’està morint de fam, a uns pocs països rics, a la gent la mata el colesterol. Milions d’infants malviuen desnodrits, alhora que en uns pocs països els pares els porten al metge a causa de la seva obesitat.

A casa nostra han quedat molt enrere aquell dia a la setmana de plat únic obligatori, els restaurants anomenats econòmics, la cartilla de racionament o les bosses amb carmanyola a dins, amb el dinar que gairebé tothom portava al metro de bon matí. Ara, als voltants de Barcelona, ja no en queden de pagesos. Les millors terres, els camps més fèrtils, s’han convertit en polígons industrials, quan no en alterosos edificis d’habitatges. Tot el que mengem ens ve de lluny. Abans les amanides eren de l’hort, ara els tomàquets són de Múrcia, els ensiams de Perpinyà, les pastanagues de Huelva  i la ceba, del Marroc. Veritablement allò que hom anomenava cuina internacional, que era un invent de restauradors amb ínfules de suficients, ara comença a existir.