A l’inici ha semblat una tómbola. Els candidats s’han dedicat a realitzar tota mena d’ofertes: dentista i audífons gratis, lloguers al 50% pels joves, anglès que desgrava... La gent ha percebut aquesta «oferta de lanzamiento» com a artificial i poc creïble. Després, els candidats es van discutir sobre l’idioma en què s’han de fer els debats electorals. I dimarts, la precampanya es va enrarir amb les agressions als representants del PP.

Menstrestant, en una acció que demostra com de lluny estan els polítics de la ciutadania, s’ajorna la cimera de la vivenda, al·legant el perill d’aldarulls i la proximitat de les eleccions. No es pot anar així per la vida. L’estrepitós fracàs de la política d’habitatge esquitxa a tots els partits i a totes les administracions. Per tant, és normal que els estrategues dels partits no vulguin fer d’això el centre del debat. El carrer vol respostes creïbles als seus problemes però els malabaristes de la política continuaran distraient l’atenció amb d’altres assumptes que no interessen. Després ens queixarem de l’abstenció.