El Institut Català de les Dones ha començat una nova etapa en què la seva presidenta és una dona sàvia. Una de les moltes que els partits tenen a les seves files, però no sempre saben aprofitar-se’n. L’altre dia ens va presentar el que l’Institut vol posar en marxa en aquest poc temps que queda fins a les eleccions.

Va marcar estil. Es va notar la diferència. El primer que es va notar és, com passa amb les persones sàvies, un gran sentit de l’equitat en les accions, un llenguatge entenedor en les explicacions i una empenta i una il·lusió per voler canviar les coses que contagia a tothom qui sap reconèixer la saviesa. Però que també, és cert, fa de molt mal digerir per a tots els qui la seva ignorància i el seu afany de poder els fa creure que l’autoritat s’exerceix amb infexibilitat, sectarisme i fent callar les veus de qui pot plantejar interrogants o reflexions que les poden fer trontollar.

Les dones sàvies, com Sara Berbel, volen fer avançar la nostra societat sense excloure ningú i fent xarxa amb tothom qui creu que la nostra societat pot ser molt millor.