L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) obrirà la seua nova temporada -durant la qual celebrarà el seu 30 aniversari, que es complirà el pròxim any- amb l'exposició 'Espanya, avantguarda artística i realitat social 1936-1976'.

Es tracta d'una mostra d'investigació que reuneix destacadíssims noms -Picasso, Tàpies, Miró, Saura i Renau, entre d'altres- i reflecteix com l'art espanyol va aconseguir, aprofitant l'aparador de la Biennal d'Art de Venècia de 1976, "corregir" el discurs "oficial" i "manipulador" que d'ell havia fet el franquisme. Així s'ha posat en relleu en la presentació de la selecció, en la qual han participat el director de l'IVAM, José Manuel G. Cortés, i el comissari, Sergio Rubira.

'Espanya, avantguarda artística i realitat social 1936-1976' -que s'emmarca en la línia de programació de museu 'Cas d'estudi' i estarà oberta al públic fins al 13 de gener- porta el mateix títol que la cèlebre exposició que es va presentar en la Biennal de Venècia de 1976, on Espanya no va ser convidada com a país oficialment en estar vigent encara quan van començar les negociacions la dictadura de Franco.

El prestigiós certamen -en uns anys coneguts com els de la 'Biennal roja' després dels efectes de maig del 68-, va preferir convidar a una sèrie de creadors, de manera que es va poder "contextualitzar per primera vegada" l'art produït durant el règim.

Tant en la nòmina d'autors seleccionats com en el comité organitzador va haver-hi una important empremta valenciana, ha emfatitzat Rubira. Per exemple, els crítics Tomás Llorens i Manuel García van formar part de la comissió de declarats antifranquistes que va impulsar l'exposició que, a més, va assessorar Josep Renau, convertint-se en una espècie de "pare" del projecte.

En total, la mostra que presenta ara l'IVAM fa memòria d'aquella fita amb 33 obres de la seua col·lecció d'artistes com Pablo Picasso, Joan Miró, Josep Renau, Eusebio Sempere, Julio González, Antoni Tàpies, Antonio Saura, Monjalés, Eduardo Arroyo, Equip Crònica, Jordi Teixidor i Alberto Corazón. Es completa amb tres maquetes d'Andreu Alfaro i una recreació del mur cronològic de fusta que es va habilitar en la biennal del 76 i on es van pintar lemes contra el feixisme i a favor de la pluralitat de l'Estat espanyol.

Així mateix, suma una part documental -procedent d'entitats com els arxius de Josep Renau i Julio González en l'IVAM, Archivio Storico delle Arti Contemporanee de Venècia o la Fundació Miró- que constata detalls històrics com la polèmica que es va deslligar entre la comissió que va organitzar la mostra i l'alternativa que va defendre un altre crític valencià, Vicente Aguilera Cerni.

La mostra ha servit, a més, per a dur a terme un treball d'investigació i confirmar la "intuïció" que tenia l'IVAM que en els seus fons es conserven bona part de les peces que es van veure en aquella històrica cita, en concret unes 40, ha comentat el comissari.

L'IVAM ha plantejat la seua exposició mantenint l'ordre establit en el 76 amb diverses seccions: 'Imatges de la Guerra Civil', 'El Pavelló de 1937', 'La derrota i l'exili', 'La recuperació de l'avantguarda', 'Entre testimoni i llibertat (1954-64)' 'Zones de realisme (1959-64)', 'Art i compromís polític (1964-72)', 'Pintura, crítica, significació (1967-76)' i 'Hors-texte'.

El director del museu ha subratllat la importància de la memòria, no tant des de la nostàlgia, com per a "construir el futur". I ha aprofitat per a avançar que l'IVAM commemorarà les seues tres dècades de trajectòria des d'aquesta filosofia: "pensant com van a ser els seus pròxims 30 anys", ha dit Cortés.

Amb motiu d''Espanya, avantguarda artística i realitat social 1936-1976', s'ha editat un catàleg i es realitzaran activitats paral·leles com a conferències i visites guiades.